La Marta i jo (la Laura), hem estat treballant en aquest bloc des de principi de curs, i estem orgulloses del treball que hem fet. Però, tot i així, us voliem donar las gràcies, d'una manera especial.
Estimada gent de la classe d'1$2,
demà ens separarem, durant dos llargs mesos. I tots sabem que no serem els mateixos quan tornem. Hem viscut un munt de coses junts, des de les lliçons que ens explicava l'Albert de bon matí cada dilluns, als examens de verbs i les redaccions de l'Esperança cada última classe del divendres. Hem suportat tots els sermons dels professors, sobre saber escoltar, saber treballar en equip, i sobre no trepitjar-nos uns als altres. Però, a més a més hem viscut coses com pujar dalt d'un escenari per cantar, cosa que sempre fa vergonya, l'adeú d'un dels companys més estimat de la classe, i molt més.
Hem fet enfadar a tots els professors que han passat per la nostra aula, encara que a algunes i alguns això, no sempre els ha semblat bé. Ens hem vist canviar durant tot aquest any, i ens hem donat suport incondicionalment, encara que sempre hi ha alguna persona que s'enfada.
I crec, que també volem donar les gràcies als professors que ens han ajudat a apendre aquest curs.
Gràcies Rosa S., Esperança, Maite, Rosa B., Albert, Josep Calpe, Sonia, Joan, Carmina. Gràcies als professors de les optatives Laura M., Adolfo, Olga, Maria, Josep M., Cels (que també ens has fet de professora a alguns aquest últim trimestre) i Francesc. Gràcies Núria Vergés a ensenyar-nos a fer servir el bloc.
I sobre tot, gràcies a la nostra tutora, Rosa Quer, per fer-nos d'ajuda tot aquest curs.
Ara si, gent d'1$2, s'acaba l'última entrada al bloc, però no podem marxar sense donar-vos un consell:
Treballeu molt aquest estiu, penqueu...
Val, no ens enganyem... el verdader consell és:
VIVIU LA VIDA QUE VÉ L'ESTIU I LA CALOR, ANEU A LA PISCINA I POSEU-VOS MORENOS. AIXÒ SÍ, PER FESTES DEL TURA, VIGILEU ;P!
Amb molt d'amor, alegria i tristesa,
Laura i Marta
